edición en castellano – english edition – Lovetopia Visionary Guide GPT
4ª Edició en valencià
3ª Edición
2ª Edición
1ª Edición
Sinopsi de la novel·la (contraportada).-
L’any 2033, el periodista Rubén González visita de manera oficial Lovetopia, un país nascut després de la independència dels territoris del Llevant espanyol i dirigit per dones.
El periodista, a través dels seus articles i del seu diari íntim, supera la majoria de prejudicis i creences limitants que li mantenen atrapat a la societat de consum occidental. A més, de la mà de les dones lovetopianes, gaudix d’una sexualitat evolucionada, amb tints d’intel·ligència emocional i polaritats energètiques, que li portaran a redescobrir les relacions home-dona.
És Lovetopia una il·lusió, un estat salvatge o un centelleig d’allò que tal vegada podem ser?
En un ball ininterromput de noves tecnologies, ecologisme, economia del bé comú, índex de la felicitat, democràcia real, energies sostenibles, renda bàsica universal i un llarg etcètera, el periodista descobrix que una altra societat és possible quan col·lectivament atenem les raons del cor.
#lovetopia és una visualització de com seria una societat moderna, i com seria la gent si apostem per una educació orientada a la felicitat, una alimentació i una sanitat que perseguixen la salut, una economia basada en el bé comú i en la generositat, i una democràcia real que utilitza les noves tecnologies perquè la població exercisca la seua sobirania política.
L’autor oferix un somni col·lectiu que qualsevol pot abraçar i convertir en intenció de vida. La seua força ens arriba fàcil perquè proposa comportaments i institucions nascudes directament des del cor. I quants més lovetopianxs siguem, més a prop estarem de poder construir Lovetopia!
Sobre l’autor (solapa interior).-
CARLOS GOGA
Vaig nàixer en 1968 al costat del Mediterrani. La vida em va entregar a una família d’empresaris humils. Vaig ser segon fill de quatre. Em van educar a base de silenci, disciplina i colps. Vaig compaginar estudis amb treball des de menut. Sempre vaig despuntar en els excessos. On existia un grup, vaig créixer líder. Les dones també se’m van donar bé. Vaig tindre parella, sense descans, a partir dels catorze anys.
Als trenta i escaig vaig descobrir que no era feliç. Que mai ho havia sigut. Tenia el que se suposava havia de tindre. Família, diners, èxit. Però em sentia buit. Vaig començar a provocar el canvi. Primer, d’una manera caòtica. Sense saber molt bé d’on venia ni cap a on anava. Després, amb una mica més d’ajuda i direcció. Em vaig reconéixer ignorant de la meua realitat emocional. Incapaç de somriure espontàniament o d’enfadar-me amb comoditat. Em vaig saber rebel d’una societat els valors de la qual em repugnaven. Em vaig vore orfe d’estil de vida. Tot em resultava gris i avorrit.
Hui, passats els quaranta, comence a gaudir de la vida com a aventurer d’un viure diferent i nou. On el vertader amor i la llibertat íntima són tan quotidians i tan espontanis com el menjar i el dormir.
Contraportada.-